“El Firal és un passeig prou suficient pel nombrós veïnat; no hi manca el sol a l’hivern i s’hi respira a l’estiu l’ambient fresc per l’arbreda que el pobla”[1]
Història
Amb la reconstrucció de la ciutat que es va iniciar després dels terratrèmols del s.XV, la plaça Major amb prou feines donava a l’abast per acollir el mercat setmanal i de cap manera era suficient per fer front a la important afluència de gent i bestiar a les dues fires anuals de primavera i tardor que es celebrava des del s.XIII. El Consell, doncs, va comprar l’any 1520 uns terrenys propers a l’església de Sant Esteve d’Olot, per disposar d’un indret on tenir “lo firal del bestiar”: una àmplia esplanada lliure d’obstacles que pogués fer front periòdicament a l’arribada de grans quantitats d’animals els dies de fires[2].
La part nova del Firal va sorgir el 1724, amb la compra per part de l’Ajuntament de les terres necessàries per ampliar aquest espai i permetre la bona alineació de les cases. Amb la intenció d’humanitzar-lo, es va treure l’escorxador de la vila, origen de molestes males olors, i les forques on es penjaven els condemnats fins el 1720[3].
L’arranjament del Firal, convertint-lo en un passeig, va ser una de les principals actuacions urbanístiques dutes a terme a Olot en la primera meitat del s. XIX. Amb plànol de l’enginyer Josep Masanés, el 1842 es projectà un passeig format per dos rengles lineals d’arbres, que acabaven, en els dos extrems, en dos cercles envoltats igualment d’arbres. Les obres, amb diners comunals i una subscripció voluntària, van efectuar-se el 1848. Al capdamunt del Firal, a la pujada d’accés cap al puig del Roser, hi havia l’escala de la muralla, que s’estenia pendent avall, fins a arribar a les cases edificades en l’espai on, en el segle XX, s’obriria el Firalet. El 1878, tot i les protestes, van ser tallats els dos rengles d’arbres i tres anys després es féu la nova plantació de quatre rengles, tot establint l’estructura general arribada fins als temps actuals[4].
Des del 1909 rep el nom de passeig d’en Miquel Blay, l’escultor olotí que va realitzar, entre d’altres, el grup escultòric de l’angle exterior de la façana del Palau de la Música Catalana, a Barcelona i del qual, en 1953, es va ubicar la obra “La lectura” al “Firal petit”.
[1] PALUZIE, E “Història d’Olot”, 1860. p.166
[2] PUIGVERT I GURT, XAVIER “Quaderns d’Història d’Olot, núm.4. Els segles XVI i XVII”. Ajuntament d’Olot – Diputació de Girona, 2010
[3] PUIG I REIXACH, MIQUEL ““Quaderns d’Història d’Olot, núm.5. El segle XVIII”. Ajuntament d’Olot – Diputació de Girona, 2002
[4] MURLÀ I GIRALT, JOSEP “Quaderns d’Història d’Olot, núm.6. Entre liberals i absolutistes”. Ajuntament d’Olot – Diputació de Girona, 2008